El
cinema argentí està en alça i no es pot deslligar de l’actor de moda Ricardo
Darín, protagonista de grans pel·lícules dels últims temps.
La
nova proposta dirigida per Damián Szifron, Relatos Salvajes, no ha passat sense pena ni glòria per
les sales de cinema. De fet ha estat escollida per representar Argentina com la
millor pel·lícula estrangera dels premis Oscar. Relatos Salvajes s’arrisca amb
el format de combinar històries diferents sense cap més nexe d’unió que el tema
o concepte que el títol ja deixa entreveure: La venjança, la bogeria extrema,
la injustícia. Són 6 històries explicades una rere l’altra plenes de
personatges exagerats i bojos i alhora realistes que provoquen en l’espectador
una barreja de riures i calfreds propis de l’humor negre. Recorda lleugerament
els curtmetratges d’Alfred Hitchcock i pinzellades de Spielberg però explicades
amb més contundència, violència i “mala bava”.
És
sorprenent com aconsegueix que les sis històries estiguin al mateix nivell de
qualitat tan estructural (guions completament rodons) com de contingut. Impossible triar-ne una, tot i que
pot despuntar el relatat protagonitzat per Ricardo Darín, per la seva gran actuació.
El
rerefons de Relatos salvajes ens fa reflexionar sobre la nostra societat
actual. Caminem per la vida com autòmats deixant que les injustícies ens trepitgin
sense reaccionar fins que tot això explota i surt el monstre que tots portem
dins. I porta a pensar: què és més violent? Aguantar passius i alienats les
injustícies o bé defensar-nos d’elles per sobreviure de la forma més instintiva
i primitiva? Potser trobeu la resposta a la sala de cinema.
*Puntuació: 9
*Puntuació: 9
- El millor: L'estructura rodona dels guions, missatge, els actors etc.
- El pitjor: que les sis històries es fan curtes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada