27 d’oct. 2011

CAPITÁN TRUENO

El cinema està apostant fort per les adaptacions de còmic. En els últims anys hem pogut veure a la gran pantalla superherois com Capitán America, Iron man, Ghost Ryder, Linterna verde etc. I ben aviat arriba Tintin. Ho podem atribuir a la falta d’idees a Hollywood o al simple fet que el còmic té molts seguidors assegurats. Sigui com sigui, a Espanya ens hem apuntat al carro amb Capitán trueno, un heroi del còmic molt popular entre les generacions dels 50-60 que seguia els patrons de les novel·les de cavalleries, per l’època en què succeïa (medieval), i pels personatges: cavaller (Capitán trueno), escuder (Crispin), amic forçut (Goliat) i dama (Sigrid).
La pel·lícula es basa en una de les primeres historietes del còmic, en què els protagonistes han de protegir el Sant Grial de no caure en les mans del villà durant l’època de les creuades. Una especie de barreja entre Indiana Jones i Temblores (per un cuc subterrani que apareix a la pel·lícula)
La història és senzilla, no passa de ser un relat d’aventuretes sense més pretensions. Pot atraure els antics lectors del còmic, tanmateix dubto molt que la vegin generacions més joves. El film denota que el temps del Capitán trueno ha quedat molt enrere, que és d’una simplicitat aclaparadora. Sense parlar de les males interpretacions dels actors. Només admet disculpa Adrián Lamana perquè no és actor professional. Es fa evident que els actors han estat elegits per semblança física amb els personatges del còmic i no per vàlua  interpretativa.
En definitiva, desconec la qualitat del còmic (i no la poso en dubte per l’època en què es llegia) però la pel·lícula deixa molt que desitjar a tots els nivells.


  • El millor: la caracterització dels personatges per assemblar-se als del còmic.
  • El pitjor: els actors i com és d’infantil i passada de moda.


*Puntuació: 5