20 d’oct. 2011

INTRUDERS (INTRUSOS)

Intruders (intrusos) s’endinsa en una de les pors més amagades i generalitzades de l’ésser humà, que són els monstres que temem quan som petits. No hi ha races ni estats que ens diferenciïn en aquest aspecte; Per això el director Juan Carlos Fresnillo ha volgut que les dues històries de la pel·lícula passin a dos països diferents i amb dos idiomes diferents. La primera se situa a Espanya, parlada en espanyol i la segona a Londres en anglès.
Fresnillo ens explica la història de dos nens separats per uns quants quilòmetres que comparteixen els mateixos malsons sobre un “home” sense cara anomenat Carahueca, que busca la cara d’un nen per robar-li. En un moment determinat en què la nena troba el conte de Carahueca i el llegeix el monstre traspassa la línia que separa el món dels malsons amb el de la realitat i comença el terror.
Pel·lícula amb intriga, bones dosis de terror psicològic i algun gir final interessant. Tanmateix a l’espectador li costa empatitzar amb les pors dels personatges, tot i ser les que tots tenim a la infància. Personalment vaig perdent l’interès del film a mida que aquest avança fins el punt que hi ha moments d’avorriment. És interessant el gir final perquè dóna realisme i humanisme a la història. Carahueca passa a tenir una explicació real, més enllà del malson.
Podríem dir que no és una mala pel·lícula, que té bons moments i que té molt bones intencions però que no destaca ni et deixa un regust especial en sortir de la sala.
Això sí, Clive Owen i Pilar López de Ayala estan magnífics en els seus papers.


  • El millor: els actors i l’atmosfera que es crea.
  • El pitjor: la trama no acaba de connectar amb l’espectador.


*Puntuació: 6’5