4 d’oct. 2011

PHENOMENA: LA ESPÍA QUE ME AMÓ + SUPERMAN


La Sala Urgell de Barcelona va dedicar dos dies (dijous 29 i divendres 30) a la doble sessió de Phenomena amb La espía que me amó y Superman. En repartir-se en dos dies la sala no va omplir totalment, com és normal. Ara bé, els que hi vam ser vam viure intensament les dues pel·lícules, molt especialment Superman. Tot i el cansament que ja tens al damunt quan comença la segona pel·lícula, quan vam sentir la sintonia de John Williams ens vam recuperar de cop i tots els presents ens vam emocionar profundament. Fins i tot un noi va cridar “gallina de piel” i en senyal d’estar d’acord el vam aplaudir.
El valor afegit de la nit va ser la presencia de Pierre Spengler, productor de Superman I i Superman II, que va voler veure de nou la pel·lícula en una sala amb públic després de 30 anys. Al final de la sessió va tenir el detall de contestar a preguntes i dialogar amb els assistents i fins i tot va haver foto de família final. Un gran record sense dubte pels qui van tenir la paciència d’esperar. Alguns que estàvem massa cansats i al dia següent havíem de matinar ens ho vam perdre.



La espía que me amó és un film de James Bond de la sèrie de Roger Moore. Podríem dir que és una bona pel·lícula d’espies, amb una bona trama, uns bons actors i un toc d’humor.



Superman és un film extens, contingut, que es recrea en les escenes però ho fa amb tanta categoria que no cansa l’espectador ni resulta lent. Combina les escenes de diàleg i explicació amb escenes d’una acció trepidant. Tot i l’antiguitat del film (78) i no tenir  la tecnologia actual per fer efectes especials les seqüències d’acció estan molt ben aconseguides.




DE QUINZE EN QUINZE I EM TANCO PERQUÈ TOCA

Dia 15 de quarentena.   Avui s'hauria acabat la confinació després de 15 dies dintre la nostra gàbia daurada. Avui podriem tornar a...