
Nova York és devastada per una explosió radioactiva i un grup de supervivents es refugia a un búnquer subterrani que per sort té un bon abastament d’aliments.
La situació exterior és deseperançora, sobretot, quan es veuen atacats per uns homes amb vestits antiradiacions. Els dies que passen tancats al búnquer i les situacions dures que han de patir els acaben pertorbant la ment terriblement fins el punt de convertir-se en salvatges els uns amb els altres.
La pel·lícula té un alt nivell de violència,no tan pel que mostra com pel que suggereix. Hi ha poca sang i és poc gore, però psicològicament resulta molt dura per l’espectador.
És un film d’actors en què són ells importants i no tan la trama. Grans actors i grans interpretacions. A mida que la peli avança la paranoia de la majoria de personatges augmenta arribant a una bogeria extrema. A fora el món està destruït, a dins s’estan autodestruint ells mateixos. Es demostra que hi ha actes terribles que ja no ens deixen fer marxa enrere, que ens impedeixen tornar a ser les persones que erem i ens transformen per sempre. Aquells refugiats acaben sent monstres, sense gota de sentiments humans, a pesar que la majoria havien estat bones persones amb dones i fills.
L’espectador s’acaba preguntant si és pitjor la devastació exterior o l’infern que es viu al búnquer.
Segons el director la pel·lícula es va rodar de forma cronològica, quelcom força atípic. Sembla ser que el que pretenia era deixar llibertat d’improvisació als actors i aconseguir un major realisme en els personatges. Realment s’ha aconseguit l’objectiu.
Tot i el patiment i l'angoixa que produeix, la pel·lícula és altament recomenable.
- El millor: els actors.
- El pitjor: la violència d'algunes escenes.
*Puntuació: 7'5
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada