11 d’oct. 2011

MIENTRAS DUERMES

Jaume Balagueró és un dels directors de moda del cinema de terror català/espanyol. Motiu pel qual el Festival de Sitges ofereix cada any la última estrena del director. Aquest any  li ha tocat el torn a la seva última producció Mientras duermes.
Un porter d’un edifici de vivendes no troba sentit a la seva vida gris i mediocre i les ganes de suïcidar-se el porten a estar a punt de llençar-se del terrat una i una altra vegada. L’obsessió per una noia que irradia felicitat i que viu al mateix bloc el condueix a envair la intimitat d’aquesta d’una forma cada vegada més aterradora i angoixant.
La pel·lícula conjuga perfectament la tensió pròpia del thriller, en que ens va donant la informació amb comptagotes, i l’aprofundiment de la personalitat i la feblesa del protagonista. S’aconsegueix que en alguns moments l’espectador, tot i sentir repugnància pels actes de César, es posi de la seva part i no vulgui que l’enxampin. Potser és perquè aquest és un personatge gris, que darrera la seva actitud amaga una baixa autoestima i una infelicitat crònica. El seu objectiu és fer infeliç a tot el qui és feliç al seu voltant per no sentir-se tan miserable.
Considero que l’èxit rotund del film es troba en diversos factors: Una trama ben teixida que manté la tensió durant tota la pel·lícula, un personatge profund i interessant perfectament interpretat per Luis Tosar i una connexió directa amb el públic perquè toca una de les pors més lligades a les persones que és la invasió de la intimitat.  
Potser hi ha alguns elements de la trama que sobren o que no acaben de tenir una explicació clara com quan injecta un líquid a les cremes corporals d’ella per provocar-li al·lèrgies visibles a la pell.
Moment estel·lar l’escena del triangle al pis i un final esgarrifant que deixa portes obertes a interpretacions diverses.
Destacable el paper que juga la nena dins la història. Dóna un plus de neguit i desconcert molt interessant, sobretot en la primera escena que apareix en què l’espectador no entén res. L’actriu està molt ben triada.


  • El millor: Luis Tosar, la nena i la trama.
  • El pitjor: Que s’assembli tant a la Víctima perfecta, estrenada fa poc.


*Puntuació: 8