16 de febr. 2011

EL SANTUARIO

Prendre decisions sempre és una tasca difícil, i si s'han de prendre en situacions limit el risc d'escollir el camí equivocat augmenta considerablement. El Santuario (Sanctum), dirigida per Alister Grierson i produïda per James Cameron, parteix d'aquesta premissa. Decidir qui viu o mor, quan no hi ha cap més sortida, és una situació que es repeteix en diversos cops de la pel·lícula. Els personatges són un grup d'alpinistes i espeleòlegs que es dediquen a explorar coves fins aleshores inexplorades i accidentalment queden atrapats a una d'elles a causa d'una tempesta que la nega d'aigua. La lluita per la supervivència humana es posa en evidència en les situacions extremes portant als personatges a “ajudar” a morir quan és necessari o, fins i tot, a mostrar la seva cara més egoista i salvatge intentant salvar-se a un mateix passant damunt la vida dels altres. El cap de l'expedició juga el paper del dur, el què pren les decisions difícil amb enteresa perquè ha estat curtit per la vida. Per contra, el seu jove fill no compren les actituds del pare i les posa en tela de judici fins que la situació es capgira i el porta a un canvi de rols en què ell ha d'elegir entre la vida i la mort. És llavors quan el compren. El pes de la relació pare-fill va agafant importància a mida que avança la pel·lícula, arribant a deixar en segon pla la trama principal durant els 30 minuts finals. És en la trascendència de les relacions entrepersonatges que veiem l'empremta de James Cameron.
Més enllà dels espectaculars efectes especials i del missatge filosòfic no passa de ser un film més sobre personatges que han de sobreviure en situacions extremes que van caient un a un sumat a la intriga de saber qui sobreviu. De fet, és força similar a The Descent, pel·lícula de l'any 2005 que també parla d'unes noies que entren a una cova i queden atrapades juntament amb unes criatures subterrànies.
Falla el ritme de la pel·lícula, que triga a començar, amb seqüències que no aporten res a la trama. Un cop agafa consistència el ritme és fluid.
S'ha d'afegir que el títol fa referència a una cova immensa que descobreixen al principi de la pel·lícula que sembla una Catedral per la bellesa de les seves formes i la seva immensitat.

Puntuació: 6'5



DE QUINZE EN QUINZE I EM TANCO PERQUÈ TOCA

Dia 15 de quarentena.   Avui s'hauria acabat la confinació després de 15 dies dintre la nostra gàbia daurada. Avui podriem tornar a...