8 d’abr. 2011

EL RITO

Mikael Hafstrom, director del film de terror 1408, s’endinsa en el món dels exorcismes a El Rito, amb Antony Hopkins com a co protagonista, juntament amb el jove Colin O’Donhogue. El subgènere d’exorcismes està força de moda en els últims temps. Tenim títols propers com El exorcismo de Emily rose i d’altres que encara no s’han estrenat com El exorcismo de Emma Evans o El último exorcismo; Sense oblidar el gran film de terror que va obrir la veda al gènere als anys 70: El exorcista.  
És obvi que les possessions és un tema que atrau perquè suposadament no és ficció, sinó que succeeix de debò. De fet, El Rito es basa en un llibre que relata una historia real viscuda en primera persona: The rite: The making of a modern exorcist, de Matt Baglio.
Mikael Hafstrom sap trobar el punt d’equilibri en el tractament dels exorcismes a la seva pel·lícula, donant-li una versemblança que d’altres no tenen.
El jove seminarista Mikael Kovak s’adona que no té prou fe com per dedicar-se al sacerdoci i decideix renunciar-hi. És llavors quan un mossèn l’envia a Roma a fer un curs sobre exorcismes perquè considera que aquest noi té una vocació encara no descoberta i confia que se li desperti  allà. El jove és totalment escèptic al tema i és enviat a casa del pare Lucas, un mossèn que porta llargs anys dedicant-se a curar possessions. El Pare Lucas li mostra diverses sessions amb persones posseïdes mentre el noi no acaba de creure el què veu i busca sempre explicacions lògiques i científiques. La falta de fe en Déu també es tradueix en la falta de fe en el dimoni. Són dualitats contraposades. Sense un no existeix l’altre. No hi ha Déu sense dimoni, ni dimoni sense Déu, com no existeix el bé sense el mal. És just la reflexió que fa el noi en un moment de clímax quan li diu al dimoni: “crec en tu….i per tant també crec en Déu”. Mikael evoluciona i pateix un procés de conversió a mida que veu coses impossibles d’explicar fins que es troba en la situació d’haver de fer ell mateix un exorcisme i és on ha de posar a prova la seva fe renovada. L’escena és una de les millors del film, per la seva intensitat, la complexitat del personatge que dona passos endavant i enrere per les seves pors i inseguretats personals, mentre el dimoni l’intenta enfonsar psicològicament.
L’Antony Hopkins està brillant en el seu paper, com sol ser habitual. El personatge és una mescla de místic i terrenal interessant. Un home que fa exorcismes amb la tranquil·litat i la facilitat com que despatxa a una botiga tot acabant-los dient: “ya está” i el noi: “ eso es todo?”, “que esperabas, puré de guisantes y cabezas que dan vueltas?”.
Podriem resumir dient que és un film que encantarà als amants del gènere, per la seva insinuació més que la sang, i el seu realisme, i que agradarà persones no aficionades als exorcismes.

Puntuació: 7'5




2 comentaris:

Anònim ha dit...

M'encanten aquests comentaris q fas de les pelis! aixi em decideixo a veure la peli o no.. la veritat q aquesta fa bona pinta i sabent q m'agraden les pelis d'aquest rollo, està clar q la he d veure. Visca Plaers de vida!!!

Alba. (xq n hi hagin confusions)

Anònim ha dit...

Eps! jajajaja moltes gràcies!! però quina Alba ets? q no estic segura!

DE QUINZE EN QUINZE I EM TANCO PERQUÈ TOCA

Dia 15 de quarentena.   Avui s'hauria acabat la confinació després de 15 dies dintre la nostra gàbia daurada. Avui podriem tornar a...